L’escriptor Quim Monzó, te una columna a La Vanguardia, crec que es setmanal. En la del dimecres 4 de juny d’enguany, comentava un tema entranyable pels catalans, que trenca tots el tòpics sobre la “tirria” que ens tenen el madrilenys i que crec que es el que s’ajusta mes a la realitat. A Madrid es celebra la fira del llibre de primavera per aquestes dades, i l’escriptor va anar a firmar-hi exemplars dels seus llibres. Sembla ser que encara que pùgui ser estrany, hi havia lectors que se estranyaven de que no hi havien llibres -del autor en català- doncs encara que ells no parlen el català l’entenen i el llegueixen i li digueren: (textual) “Cuesta poco. Realmente, hay que empeñarse en no querer entenderlo para no entenderlo”, me explicaba uno. Me explicaba otro: “Mi lengua es el castellano, y se francés. Entonces ¿como no voy a entender catalán?” I acabava aquesta part de l’article dient: Leen en catalán por simpatía, por interés literario: "por cultura". (L'entrecomillat es meu).
Publico aquesta reflexió perquè crec que Monzó ho ha expressat molt be, lo que passa en aquest país. Possiblement hi quatre ximplets -o més-, els que veuen que, una part del país tingui llengua pròpia com una frivolitat, o un afany de protagonisme progressista, però d’altres que tenen -que ser molts-, gràcies a que tenen cultura ho veuen com un enriquiment personal.
Publico aquesta reflexió perquè crec que Monzó ho ha expressat molt be, lo que passa en aquest país. Possiblement hi quatre ximplets -o més-, els que veuen que, una part del país tingui llengua pròpia com una frivolitat, o un afany de protagonisme progressista, però d’altres que tenen -que ser molts-, gràcies a que tenen cultura ho veuen com un enriquiment personal.
2 comentaris:
Benvolgut Sr. Tomàs, crec que no encerta amb les magnituds: els que entenen el català com una diferència enriquidora són una molt petita minoria. Sinó, com s'explica que no existeixin lectorats de català a les universitats públiques espanyoles i multitud a les universitats d'arreu del món? Si us plau, no s'enganyi, no faci trampes al solitari. No és bo.
Que tal Dani? gràcies pel teu comentari. Crec que no situes el debat en el seu context. A banda del mon universitàri hi ha vida (molta vida), es a aquesta vida a la que em refereixo, la del dia a dia i la gent normal. Torna a lleguir la reflexió i veuràs que lo que intento es aglutinar i encoratjar a la gent de bona fe. Ni de bon tros faré trampes ni enganyarè a ningú en un tema tan seriós. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada