diumenge, 18 de juliol de 2010

Mès esglèsia

Aquest bloc ha publicat varis escrits sobre la Església Catòlica, amb els títols de “La doble moral de l’Església catòlica” (I i II), on es feia esment dels casos de pederàstia arreu del mon. Posteriorment va sortir un suposat cas de corrupció en el si de l’estat Vaticà, amb l’ implicació d’un cardenal, en uns negocis immobiliaris no massa clars. Ara torna a ser protagonista l’Església catòlica, aquesta vegada però, l’han dita força grossa.
A voltes dels últims escàndols, el vaticà ha publicat les últimes normes de dret canònic, on fa una consideració sobre el delictes que pressuntament podrie cometre la comunitat religiosa, entre alguns d’aquets preceptes dictats, allarga el temps de prescripció del delictes de pederàstia de deu a vint anys, i com a novetat qualifica com a delicte “molt greu” la ordenació de dones .
A la vista del escàndol que ha suscitat, aquesta afirmació monsenyor Charles Scicluna que dirigeix la fiscalia en la Congregación para la Doctrina de la Fe (Antiga Santa Inquisició), ha sortit al pas i ha declarat a la agencia Reuters, que encara que aquesta declaració de delicte es troba en el mateix document jurídic que condemna la pederàstia, no tenen ambdós el mateix nivell de gravetat. Doncs la pederàstia es tracta d’un “delicte contra la moralitat”, i la ordenació de dones es un “delicte contra un sagrament” (?!). Si mes no, no descobreixen res de nou en quan a la misògina de l’església, però aquesta vegada, sembla que aquesta institució en comptes d’anar avançant a rebuf del canvi de mentalitat de la societat a la que diu servir, encara es tiri mes pedres a la pròpia teulada.
Annex.- No es solament la església catòlica, la que te problemes, també la luterana esta passant per moments baixos. Si fa un mesos una obispa luterana alemanya, va tenir que dimitir per haver donat positiu en un control d’alcoholèmia, fa pocs dies ha saltat a la premsa la dimissió de l’altra obispa luterana que tenien els alemanys, per un escàndol d’encobriment d’abusos sexuals per part d’un sacerdot de la seva diòcesi.
No es que ens escandalitzem, però tenint en compte les seves prediques, potser tindrien que baixar a la terra de quan en quant (totes) les esglésies, i revisar temes tant absurds com ara el celibat i la ordenació de dones.

dissabte, 17 de juliol de 2010

La cara del cinisme

Es la cara del cinisme mes descarat. Poques vegades en la historia de la delinqüència,, aquesta s’ha mostrat tant prepotent, com es el cas de Félix Millet, estafador confés de tres milions d’euros, i presum-te de trenta. Aquesta es la cara que va mostrar Millet en la seva compareixença a la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya, quan un dels diputats de la comissió, un cop li va esbotzar a la cara totes les seves malifetes tramposes en l’afer del Palau, li preguntà si tenia quelcom que dir. La seva resposta fou aquesta cara de satisfacció.
Que volia dir, aquest posat?
-Aneu dient i preguntant que quan s’aclareixi tot , veureu qui ha darrera meu... o davant.
-No podreu demostrar res, ho tinc lligat i ben lligat... des de fa trenta anys.
-Al meu cognom, s’ho permet tot, pot fer lo que li doni la gana .
Tot i aquesta prepotència, sortosament ja van surtin detractors, que ja coneixien el modus vivendi del personatge, encara que tothom sabia i ningú deia res.
Fins i tot des de la seva família, un dels seus germans, va tenir la gosadia d’explicar per televisió, qui era aquest individu, ja en la seva infantesa, doncs quan la mare li donava caramels per repartir a l’escola quan era la seva onomàstica, en comptes de repartir-los als companys, ell se’ls venia. Com diuen els castellans “de casta le viene el galgo”.

diumenge, 11 de juliol de 2010

ARA ES L’HORA

Jo també i vaig ser. Catalunya va parlar amb veu pròpia i ho va dir clarament. Aquesta Espanya, del segle XXI, no la volem. Felicito a la ciutadania que ahir va sortir al carrer a manifestar-se, per dir prous als insults, prou a les desqualificacions, prou a la ignorància, prou a la manipulació, prou a les mentides, prou al politics incompetents, prou a la intoxicació per part d’uns mitjans de comunicació, -suposadament professionals-, prou a l’enverinament de la gent normal i pacifica. Prou a tant de desgavell.
Per això va sortir la gent al carrer, la gent normal, amb famílies senceres, de totes les classes socials, de totes les edats, amb respecte, d’uns als altres , amb educació, amb civisme, amb alegria, i amb responsabilitat.
Com diu el nostre himne, ara es l’hora... catalans, ara es l’hora politics, de que us poseu a treballar seriosament, i us prengueu la vostra feina amb serietat, el poble de Catalunya, us dona una última oportunitat, no els defraudeu, treballeu per lo que vareu ser elegits, ara de debò, demostreu que sou uns servidors del poble al servei del poble.
Esperem i desitgem que aquest missatge d’una bona part del poble de Catalunya, doni els seus fruits i sapigueu donar resposta a aquest clam aclaparador, també us demaneu que sapigueu explicar amb suficient claredat, aquest sentiment expressat al carrer, a tots aquells que dins de casa nostra, es pensen que son quatre exaltats separatistes i manipulats. Crec que ahir va quedar molt clar qui som i quants som. Ara es l’hora!
Article publicat a la Bùstia del 9Nou d'Osona, el 16-7-2010