dimarts, 21 de setembre de 2010

Consells literaris (I)

Frase atribuïda a Salvador Espriu, dirigida a la desapareguda escriptora Montserrat Roig:
“Doncs miri senyoreta, si vol escriure ha de tenir en compte dues coses: La primera, procuri ser sincera davant el full blanc. La segona, no m’usi si us plau els “llur”, “ àdhuc”, “d’antuvi”, ”quelcom”, (1) i procuri estalviar-me els adverbis acabats en “ment”.
Tret del llibre “Diga’m que m’estimes, encara que sigui mentida", de Montserrat Roig.
(1)
llur = Pronom possessiu “su”
àdhuc = fins i tot
antuvi = primer moment, abans d’altra cosa
quelcom = alguna cosa
Nota.- Ni han molts més de mots, en català abusivament utilitzats per a molts escriptors en llengua catalana. Tenint en compte que hi ha mots de sobre, per definir les mateixes accepcions amb un català culte, comprensible i de us comú. També entenc que es vulgui que aquets mots antics no es perdin, però el seu abús pot portar a perdre molts lectors en la nostra llegua, doncs es força incòmode, llegir amb el diccionari a la vora.

dijous, 16 de setembre de 2010

Una forma de llibertat d’expressió

La Gaceta de los Negocios, es un diari del grup Intereconomía, grup que com tothom sap, es dedica en nom d’una interpretació “sui generis” de la llibertat d’expressió a insultar i a atacar despiadadament, i de la forma mes grollera possible, a a qui no pensa com ells, i que practica el noble esport de la caça del català. En la edició del proppassat mes de juny, inseria un anunci molt substanciós. Amb el títol rim-bombant de ¡Se ha encontrado un virus!, escrivia: Debido a los contínuos ataques de otros medios de comunicación, Intereconomía está recopilando archivos ofensivos y agravantes contra esta casa y sus miembros.
Para defendernos contamos con su ayuda: envienos cualquier archivo que haya encontrado en la red que sea ofensivo a España, a la religión, a la iglesia, a la dignidad de la persona, insultos a Intereconomía o a sus miembros.
Al final dona les gracies per la col•laboració del lectors i acaba dient:
Grácias a usted conseguiremos que la libertad de expresión no sea el derecho de unos pocos. (?)
Desprès de llegir-ho, vaig anar a consultar el calendari per veure si estaven a l’any 1975.
Però no, estàvem al 2010. 35 anys desprès. No cal afegir cap comentari. La noticia es prou explicita.
El dia 11 de setembre d’enguany, la cadena de televisió “aladid” de la llibertat d’expressió, -Intereconomía- va fer un programa especial, per celebrar amb els catalans, la nostra Diada. Un gest força lloable, doncs si tenim en compte que mai cap emissora de la resta de l’Estat, ha tingut la amabilitat de dedicar tot un programa a la festa autonòmica de cap comunitat.
Doncs be, varem convidar a tota la classe política catalana. El president de Ciudadanos un tal Albert Rivera, a la professora Montserrat Nebreda, ex candidata a la presidència del PP català, actualment per llibre i repartint classes de moral i de política, la responsable del PP al Vallès Oriental, al delegat d’Intereconomía a Catalunya, i a una mestressa de casa que deia ser catalana de tota la vida, amb dos fills de 4 i 6 anys, i amb un accent del castellà que es parla a la part alta de Barcelona. Com es veu tota una representació de la realitat catalana.
I amb tota aquesta camarilla, varen intentar construir un programa per diagnosticar la realitat de la situació catalana, centrant-se en els punts principals que avui dia preocupen als catalans. O sigui, el problema de les multes per rotul.lar en castellà, la prohibició del braus a Catalunya, la persecució del castellà a les escoles, i l’ensenyament als nostres infants de com posar-se un preservatiu amb la boca (?)
Aquest últim disbarat expressat literalment per la mestressa de casa, que deia que no podia permetre que a Catalunya s'imparteixi aquest tipus d’educació a la mainada. Evidentment no va explicar que aquesta afirmació que no era exacta, doncs es referia a un link , dins de la Web de la Generalitat que en l’apartat de la conselleria de Salut, i entre altres qüestions inclou un espai -que costa de trobar, tot s’ha de dir-, on parla del sexe jove, hi on dona una sèrie de consells per als joves, -no per els nens- de com tenir unes relacions sexuals sanes i amb garanties, per evitar embarassos no desitjats. Una informació molt amplia sobre sexualitat, -que per altra banda segurament la nostra joventud no rebrà per part dels que tenen obligació d’impartir-la que son els pares- i que la generació del maig del 68 vàrem tenir que aprendre quasi d’amagat, llegint el llibre Vida Sexual sana. O el famós tractat de sexualitat del Dr. López Ibor.
Varen dir-se molts disbarats mes, (de fet no vaig veure tot el programa, per altra part tampoc feia falta), només destacar una pica baralla entre el senyor Albert Rivera i la Montserrat Nebreda a voltes amb la retol.lació de les botigues, quant el Rivera afirmava que Franco prohibia a les botigues que rotul.laven en català, -quan Franco va morir el Rivera ni havia nascut- i quan la Nebreda li retreia que se’n informés millor, el noiet de Ciudadanos li replicava que no li donés lliçons en públic….
En fi tot una lliçó de professionalitat i bones maneres d’utilitzar la llibertat d’expressió.

dilluns, 6 de setembre de 2010

MODULS PREFABRICATS

Comença un nou curs i com era de esperar, -doncs cada any surt la mateixa historia- el començament de les classes escolars s’envolta de la mateixa polèmica els barracons escolars.
No puc opinar com està el tema en altres comunitats del estat espanyol, però a casa nostra, es veritat que encara comencem les classes aquest setembre amb un bon nombre de barracons prefabricats, en espera de la construcció definitiva de IES i CEIPS, d per donar resposta a la gran quantitat d’alumnat que hi en el nostre país.
Concretament amb 1057 mòduls prefabricats, segons diuen les informacions, enguany es una xifra record. Hi han veus per a tots els gustos. Unes diuen que es fruit d’una falta de previsió en les inversions, d’altres opinen que es producte del fenomen immigratori, ja que de retruc s’ha produït un augment considerable de la població infantil. Sigui com sigui el fenomen es repeteix any darrera any, tant quan governava CiU com ara amb el tripartit. Els uns criticaven als altres i a l’inrevés. (Per això serveixen les oposicions, per criticar i poca cosa mes).
Fins aquí tot es cert. No apuntarem solucions, dons no es aquest el cas d’aquesta escrit. Solament es tracta de constatar , que no sempre val la crítica “per se”. Jo voldria fer una reflexió sobre fets que son constatables. No sempre a els governants de torn se’ls te que criticar, paga la pena que quan tenen raó , així es faci constar. He portat molts anys treballant en el ram de la construcción, concretament en l’obra publica i puc assegurar que els diferents governs que han estat al capdavant de la Generalitat, han invertit molt s milions de euros en la construcció de col•legis arreu de tot el territori català, tant en lo que es refereix a nova construcción, com als RAM’s d’estiu (Reforma, Ampliació, Modificació). Si tenim en compte que no solament fan falta escoles, si no que les competències de la Generalitat, també comprenen la construcción d’altres equipaments i infraestructures pel desenvolupament del país, es pot comprendre que, -–altres consideracions a banda- s’estaï fent un gran esforç en la construcción d’equipaments escolars. A més tothom ho pot comprovar doncs a traves de la web de l’empresa pública GISA, que es la que gestiona tota la obra publica que es fa a Catalunya, es poden veure totes les adjudicacions i licitacions.
Torno a repetir que aquest comentari queda al marge d’altres consideracions politiques, econòmiques o de bones pràctiques de govern. Solament constatar la tasca que s’està fent en matèria d’escoles, a Catalunya i que molta gent potser no sap.