No se si es casualitat que s’han ajuntat en el temps dos episodis que embruten de mala manera a la classe política catalana: l’escandalós frau del Palau i el resultat de la auditoria encarregada per Economia, per esbrinar la legalitat del informes elaborats per alguns departaments de la Generalitat. Dues coses tenen en comú ambdues situacions, i es el nul control que les institucions -i per extensió els polítics- sobre algunes institucions de les qui son patrons i el mal us que en fan dels diners dels contribuents, sense cap escrúpol.
Les anomalies del Palau foren detectades ja en la auditoria del període 2000 -2001. Els informes de la Generalitat, es van destapar fa mes d’un any. Malauradament, molts creiem que aquests temes no son episodis aïllats, si no que es conseqüència d'una forma habitual de comportar-se de moltes institucions, moltes empreses, i una part molt important de la classe política que estem patint. No mes hi ha que llegir amb deteniment de la autoinculpació de Millet, on dona per normals, certes practiques. Convençut estic de que aquests afers son solament la punta del iceberg, de lo que es habitual. La sort - per a molts- i la desgracia - per a tots -, es de que costa d’enxampar-los, però a la llarga tot s’acaba descobrint. I l’abstenció que no para de créixer. Algú s’estranya?
