dilluns, 8 de març del 2010

La doble moral de l'església catòlica

La Església catòlica, te un problema seriós. Deixant a banda, l’objecte de la seva existència, -que necessitaria un estudi més profund per esbrinar el perquè una llegenda prefabricada fa quasi vint segles, hagi pogut arribar fins als nostres dies-, tindria que adonar-se de que el calendari i el temps es inflexible, i va marcant les tendències, del seu ramat al que diu voler salvar de la condemnació eterna.
Si ja tenia problemes als EE.UU., sobre tot a la diòcesi de Boston, on molts dels seus sacerdots i bisbes, es van passar anys i anys abusant sexualment de tota classe d’infants i lo únic que sabien fer els seus superiors era mirar cap un altre costat, i com a màxim, traslladar-los de diòcesis, (per seguir abusant en una altra). No tenien prou amb això, a Irlanda s’ha destapat una altra onada de perversió dels seus acòlits, seguin les mateixes pautes dels seus homòlegs americans, lo mateix. Traslladar, mirar cap a un altra costat, i quant, son descoberts, indemnitzar, -amb diners dels seus seguidors, o sigui cornuts i paguen el beure-.
L’últim escàndol, es produí a Alemanya. Els nens d’un cor de la catedral de Ratisbona, van ser colpejats i varen patir abusos sexuals, entre els anys 1964 i 1994, per part de la comunitat religiosa, -no especifica qui- però si informava que aquest cor estava dirigit pel reverend Geor Ratzinger, germà del Papa Beneit XVI. El qual al.lega també que no en sabia res.
Segurament l’afer s’acabarà com tots, traslladant al pervertit, i pagant indemnitzacions.
Segons noticia de la premsa del 6-III-2010, trobem un titular que diu: [El diario vaticano considera una “tragedia europea”, la ley del aborto.] Naturalment es refereix a la llei espanyola. La gent que es una mica intel•ligent sabrà que lo que fa aquesta llei es regular -i en el cas d’Espanya-, actualitzar, una pràctica habitual, practicada a tot el mon, i des de temps tan antics com la pròpia llegenda de la religió catòlica.
Com era allò de la biga i la palla....

diumenge, 7 de març del 2010

Més del "geni" Tàpies

Soc un ignorant. Soc un carca, no tinc ni idea d’art. No se apreciar, “ni donar dimensió còsmica a una cosa insignificant”
Aquesta última frase es atribuïda al geni Tàpies quan, fa un grapat d’anys, molta gent li va qüestionar la seva pretensió de voler col•locar una “escultura”, que representava un mitjó, brut i apedaçat, al Saló Oval del palau de Montjuïc, actual seu de MNAC. (Veure en aquest mateix bloc, article publicat el 6-2-09, A voltes amb el fenomen Tàpies)
Dons bé, ara i torna, havent-se remodelat les instal•lacions que la Fundació Tàpies, te al carrer Aragó, com a culminació de la terrassa interior, i ha col•locat una reproducció d’aquesta escultura a escala reduïda, perque aquells entesos en art, puguin gaudir d’una de les meravelles d’art mes importants del segle XX. “Es una manera hermosa de coronar la rehabilitación del edificio, como en su día ocurrió con Núvol i cadira (1990) en la fachada. A Tàpies le ha hecho muy feliz”, comentava el senyor Guillem Peiró, gerent de la institució, el dia de la inaguració.
Res a dir. Jo no he trepitjat mai la Fundació Tàpies, ni penso fer-ho. Ara be, lo que si que vull comentar es que de la mateixa manera que algunes persones es permeten dir afirmacions com aquestes, on bategen com a “art”, formes i figures, completament inversemblants, sense caps ni peus, respectin el dret dels que ho considerem com una burla al bon gust, i a la estètica mes elemental.
.- El gravat que apareix a la informació, es una obra d'art del Tàpies