dimecres, 28 d’octubre de 2009

Ja ni ha prou!


Potser que ja ni ha prou, de tanta porqueria. Ja sabem que les clavegueres serveixen per buidar tot lo que -per ser una societat políticament correcte-, anaven amagant a sota les catifes i d’aquí a la claveguera. Mai no passava res, tot era pau, i a Catalunya l’aviem batejat amb l’oasi català. Però que passa ara? Doncs que les clavegueres ja estan embussades i tenim que fer neteja. No ens podem aixecar cada matí, llegint a la premsa una nova trifurca de corrupció. Ja estem tips d’indicis. A aquestes altures ningú ja no es creu, que una fundació en financi una altra,, per fer no se sap que. Com tampoc ningú es va creure que el 3% de Maragall era una fal•làcia. Si ningú tira de la manta i la magistratura, s’adorm, potser haurà de ser la societat civil, - no la de guant blanc, de Diagonal cap amunt, o aquella que li deien “ la butterfly people”- sinó la classe mitjana i treballadora la que tindrà que prendre decisions. Jo no mes en veig dues. Abstenció total a les eleccions, i objecció fiscal. Però tothom¡
O es posen les piles qui poden fer-ho, o això se’n va a norris.

divendres, 2 d’octubre de 2009

Avui la última.

Diuen els mitjans de comunicació, que la Fundació Palau de la Música-Orfeó Català, durant deu anys va fer aportacions a la Fundació Ramon Trias Farga, vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya, per imports de entre 60.000 a 120,000 euros, i fins a arribar a una quantitat superior als 600.000 euros. Això se sap desprès de que Àngel Colom antic secretari general de ERC i fundador i liquidador -juntament amb la incombustible Pilar Rahola- del PI (Partit de la Independència), declarés a TV3 que Millet li va regalar, per poder liquidar aquest pintoresc partit i pagar deutes, uns 72.000 euros (¿?)
O sigui una Fundació -la del Palau- que es nodria d’aportacions de particulars i empreses, a més de les subvencions públiques, es dedicava a finançar fundacions vinculades a partits polítics. Encara que fos legal, es un contrasentit i fa mala olor.
Segons declaracions dels components dels cors i músics del Palau de la Música confirmaven que se els hi retallaven les seves actuacions i viatges, per “manca de diners”. Cosa que no s’entén, desprès de regals tan esplèndids.
Valguem deu!. Quant s’acabarà tot aquest desgavell i aquesta promiscuïtat entre polítics, xoriços i delinqüents, i tota aquesta ferum de personatges que ens amarguen cada matí els esmorzars, només obrir la televisió o fullejar la premsa?
Cal una depuració a fons per a tots els estaments de la societat, no se’n salva ningú. Es hora que la societat civil, es rebel•li, però no la que representa la burgesia i les empreses, -aquesta està podrida-, la veritable societat civil es la de les petites associacions, de veïns, culturals , professionals i qualsevol altres on no hagi entrat el corporativisme que tot ho espatlla.
Aquesta es la societat, que te les armes per enviar al ostracisme, tota aquesta amalgama de interessos que solament buscant la adoració del déu or.
Per desgràcia només tenim la força de les urnes, però encara desprès de tants anys de democràcia no en sabem fer-ne un ús responsable i democràtic.