dilluns, 9 de gener del 2012

Reflexions envers el canvi

Seria  bo, que fos aquesta la darrera vegada que es produeixi un fenomen que es va repetint legislatura, rere legislatura. El paper de l’oposició. A Espanya hi ha hagut un canvi de color de govern, lo que representa un canvi de papers. El govern passa a la oposició i la oposició esdevé govern.

En els darrers set anys en que ha estat governant el PSOE, el Partit Popular, enfellonits encara per la derrota del 2004, fruit de la seva nefasta i barroera resolució dels atemptats del 11M, ha portat sistemàticament una política del no per el no i d’assajament i abatiment del govern legítim, si o si. Tot rememorant una mica el famós “Vayase Sr. González “ del inefable Aznar. Fins que el va fer fora.

Rajoy i els seus satèl•lits, enaltits per aquesta tribu mediàtica, -que no se sap si es cavernícola o irresponsable-, ha dut durant aquests darrers anys una política sistemàtica de posar pals a les rodes, amb l’únic motiu d’erosionar al govern de torn, i forçar unes eleccions anticipades. Es a dir el poder per el poder. Res d’altruisme envers al benestar del poble. Es ben cert que Zapatero, no va saber ni explicar-se correctament, ni com sortir-se’n airós de tantes dificultats, en que estàvem immersos. També es cert que si Europa patia la mateixa crisi , aquí al nostre país, la duplicàvem, pel llast que portàvem -des de feia anys, i amb governs de tots colors, que miraven cap un altra costat-, per la permissivitat en el desenvolupament de la negada per tothom bombolla immobiliària i l’ urbanisme desaforat que practicàvem. Sobre tot en els ajuntaments que no tenien cap empatx de créixer de manera insostenible con tal de generar recursos, pràcticament a costa de les taxes urbanístiques. I ja no parlem de les nul•les polítiques immigratòries, quant entraven per Barajas ingents quantitats d’immigrants amb passaport de turistes, buscant el fals El Dorado espanyol. Però això mereixeria un altre debat mes profund.

Ara s’han canviat les tornes, assistirem a la hipocresia i els cinisme d’uns in d’altres, esperem que sàpiguen reaccionar d’una manera honrosa, encara que per les darreres declaracions sobre tot de la nova ministra de Treball, -molt poc afortunada ella- sembla que no han après res.

Vull ser optimista i vull creure que desprès de set anys de la travessa del desert, els que deien que en sabien tant, demostrin, -amb el vist i plau d’Europa, si mes no com tots- la seva vàlua, siguin generosos i sobre tots honrats. Recordem que l’any 83 quan el PP va agafar el govern desprès del daltabaix dels socialistes, Aznar es va trobar un país mitjanament arreglat, i ficat a Europa, gràcies al “pedigüeño de González” que va portar enormes quantitats dels “fondos de cohesión”, gracies a la creació del fons de reserva de la Seguretat Social en marxa, i gracies també al dotze anys d’estabilitat dels governs de Suárez i González. Aleshores es quan va pronunciar la frase de “España va bien”, i es va penjar les medalles ell. Malauradament la història quasi sempre es repeteix. Assistirem a un exercici de humilitat per part del PP?

Publicat a Bùstia de "el 9nou"  de Vic , el 13-I-2012