La vaga es un dret constitucional, però no sempre se’n fa un us, correcte, coherent i just. Dons a la llarga s’acaba complicant la vida a qui no te cap culpa, que es l’usuari, i queda indemne el destinatari de la protesta. M’explico. Les vagues lo que pretenen es cridar l’atenció d’un problema que afecta a una col•lectivitat de treballadors, que protesten per reivindicar unes condicions laborals a que creuen tenir dret. Quant el diàleg es trenca envers l’altra part -els patrons-, els treballadors decideixen abandonar el seu lloc de treball i manifestar-se. Fins aquí tot correcte , el perjudicat es l’empresa que atura la seva productivitat, amb les conseqüents pèrdues. El problema be quan son els treballadors de les empreses de serveis els que tenen conflictes laborals, i aturen la seva activitat [transports -sobre tot- sanitat, educació, serveis, etc.], es clar que perjudiquen als seus patrons, per la pèrdua d’ingressos, però al cap i a la fi qui mes pateix, son els usuaris d’aquests serveis, - paradoxalment “col•legues” dels vaguistes-, els principalment perjudicats per aquestes aturades. Jo em pregunto i perquè no es fan las vagues a la nipona. Tots a treballar mes, fer una sobreproducció, amb l’objectiu de trastocar els plans de la empesa al tenir una excés de estoc; i si es tracta de transports públics, seguir treballant amb normalitat... i no cobrar el cost del servei, per exemple. Com mes dies de vaga mes pèrdues per l’empresa. Recordo a primers dels setanta, un dels meus primer viatges a França, em vaig trobar una vaga d’autopistes. Cap problema per l’usuari, posaven el cartell de “personnel en grève”, i les barreres obertes. La Concesionaria perdent diners a dojo. Aquestes tindrien que ser les filosofies de les vagues, perjudicar l’empresa i respectar al usuari i “col•lega”. Segurament serien molt mes ben vistes, i fins i tot mes efectives.
Publicat a Revista Mes d'Osona, el 24-I-2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada