En el meu escrit del proppassat 11 de juliol titulava una entrada a aquest bloc, com a “Polítics o poquesvergonyes”, referint-me als maleïts informes encarregats per la Generalitat progressista. Doncs be el tema encara dona voltes, sense treurent l’entrellat.
De moment però s’ha aconseguit la aprovació de la OAC (Oficina Antifrau de Catalunya), amb el propòsit tan noble de lluitar contra la corrupció política...
La aprovació d’aquesta oficina va ser aprovada amb els vots en contra del PP ( no per el no) i de CiU , aquesta ultima força política al·legant que aquesta oficina envaeix competències del Tribunal de Comptes, - home quelcom de raó no els hi falta- i per tant tampoc donaran el “placet” al nomenament del fiscal Martínez Madero com a director d’aquesta oficina, tot i considerar que es la persona idònia. I així estem. Mentrestant CiU per boca del seu parlamentari Jordi Turull te que demanar ampar al president del parlament, al·legant que tant el departament d’Interior com el de Vice-presidència es neguen a entregar-li documents dels controvertits informes (quina barra per part de CiU; ells encara tenen que acceptar que varen cobrar el 3% de les adjudicacions d’obra que feia GISA, i Oriol Pujol bramant i acusant al tripartit de “contractació irregular de serveis professionals), aleshores Benach te que enviar cartes al conseller Saura i al vice-president Carod instant-los a que entreguin aquests informes. Mentrestant tenim oficina antifrau, tenim o tindrem director, i els famosos informes encarregats per el govern tripartit, oblidats en el calaixos de la fiscalia. Tot esperant que la opinió publica se’n oblidi i la justícia es mostri tal com es: ineficaç.
La conclusió es que, a mes de poquesvergonyes, aquesta classe política que estem patint, segueixen sembrant i criant una cada vegada mes llarga llista de desenganyades, i frustrades legions d’abstencionistes i “passotes”.
De moment però s’ha aconseguit la aprovació de la OAC (Oficina Antifrau de Catalunya), amb el propòsit tan noble de lluitar contra la corrupció política...
La aprovació d’aquesta oficina va ser aprovada amb els vots en contra del PP ( no per el no) i de CiU , aquesta ultima força política al·legant que aquesta oficina envaeix competències del Tribunal de Comptes, - home quelcom de raó no els hi falta- i per tant tampoc donaran el “placet” al nomenament del fiscal Martínez Madero com a director d’aquesta oficina, tot i considerar que es la persona idònia. I així estem. Mentrestant CiU per boca del seu parlamentari Jordi Turull te que demanar ampar al president del parlament, al·legant que tant el departament d’Interior com el de Vice-presidència es neguen a entregar-li documents dels controvertits informes (quina barra per part de CiU; ells encara tenen que acceptar que varen cobrar el 3% de les adjudicacions d’obra que feia GISA, i Oriol Pujol bramant i acusant al tripartit de “contractació irregular de serveis professionals), aleshores Benach te que enviar cartes al conseller Saura i al vice-president Carod instant-los a que entreguin aquests informes. Mentrestant tenim oficina antifrau, tenim o tindrem director, i els famosos informes encarregats per el govern tripartit, oblidats en el calaixos de la fiscalia. Tot esperant que la opinió publica se’n oblidi i la justícia es mostri tal com es: ineficaç.
La conclusió es que, a mes de poquesvergonyes, aquesta classe política que estem patint, segueixen sembrant i criant una cada vegada mes llarga llista de desenganyades, i frustrades legions d’abstencionistes i “passotes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada