dijous, 1 de setembre de 2011

Standard & Poor's [O el nou ordre mundial?]

I han noticies que fan esparverar, i no precisament pel seu contingut, si no per la reacció amb que les entoma la ciutadania i els poders públics.
Hem refereixo a la que ha sortit darrerament publicada als diaris, sobre la mala praxi de les “agencies de classificació”, que en aquest mateix bloc les qualificava com els quatre genets de l’ apocalipsis. Una d’elles potser la de mes “prestigi”, la mateixa que fa poc a retirat la màxima classificació al deute sobirà dels EE UU, i que en el seu dia, va qualificar sense cap rigor actius financers amb el suport d’hipoteques d’alt risc (aquelles que en deien subprime ), i que també va mantenir la màxima qualificació a Lehman Brothers, poc abans de que fes fallida. Estic parla’n de Standard & Poor’s (S&P). Com ja es notori, aquestes agencies treballen amb un conflicte d’interessos, doncs l’emissor de deute paga a l’analista que valora la solvència de l’empresa emissora. Tots el governs ho fan fins i tot la Generalitat. Lo mes dramàtic es que tots els governs democràtics tremolen amb les decisions d’aquestes “agencies”. Que està passant?
Tenim un seriós problema, i algú tindria que fer quelcom. Malauradament poc o res es pot esperar de la nostra classe política, ni l’espanyola ni la catalana, durant tot el mes d’agost i per diversos motius ens ha donat variats exemples de la seva poca disposició per resoldre problemes, que no fossin el ...i tu més, si mes no, com sempre. El cas de la reforma constitucional ha esdevingut completament patètic, i mes si l’entronquem amb lo que denúncia el dit editorial. Un consens que arriba tard i malament, doncs no aporta cap solució. Alguns varem posar esperances en el moviment 15M, però com ja s’ha vist, a banda de quedar completament desvirtuat, per el caire que finalment va anar agafant, amb tota mena de col•lectius que varen trobar l’ocasió perfecta per ficar una mica mes de caos i desorientació, per si no en teníem prou, no han sabut engrescar a ningú mes, al menys fins ara. Ni els sindicats, -per altra banda obsolets ja- son capaços de mobilitzar ningú. Que fer doncs? On esta la societat civil, la autentica. La que va despertar consciencies aquell 10 de juliol del 2010. Potser tindríem que posar-hi fil a l’agulla, d’una vegada per sempre, si no ho fem nosaltres, ningú no ens ho arreglarà. D’acord que es un problema global, però en el nostre país, ja comença a ser traumàtic. Si els qui ens governen ho han fet malament, els que vindran auguro que ho faran pitjor. Jo voldria fer un crida a les totes les organitzacions civils, de tota mena, perquè busquem entre tots idees imaginatives, abans de que sigui massa tard. No esperem res dels polítics... al menys d’aquests.



El personatge de la foto es el president de Standard & Poor's, de nacionalitat india, es diu Deven Sharma , ha anunciat que a finals d'any presentarà la seva dimissió...