Tornem-hi!

El proppassat 17 de juliol de 2008, escrivíem en aquest blog: “Crisi, desacceleració, o la bombolla a petat?”
En aquest escrit, volíem fer una valoració de l’actual crisi financera, que si ve en la majoria de països era produïda per la repercussió global de les nomenades “hipoteques escombraria”, que generades als EE UU s’escamparen per tot el mon fruit de la globalització, a Espanya entre d’altres factors hi incidia fonamentalment en el mon immobiliari i de la construcció, l’única locomotora que en el nostre país tirava de la economia. Tot s’ha de dir, per la miopia consentida tant dels diversos governs tant de dreta com d’esquerra- i de les seves oposicions en cada moment-.
Tant a uns com als altres, ja els hi anava bé.
Lo que a Espanya incidia fortament en el sector immobiliari, -i de retruc en els altres-en la resta del mon esdevenia una crisi, producte del excessiu endeutament de les economies, per les excessives perspectives de creixement desmesurat i sense control, l’excés de fabricació -sobre tot d’automòbils, també de vivendes-, les escandaloses retribucions dels executius de las grans corporacions, de la banca i les empreses especulatives que sense aportar riquesa productiva es dedicaven a un esgarrifós negoci d’acumular diners sense sentit.
Tota aquesta disbauxa va obligar a tots el governs occidentals a injectar fabuloses quantitats de diners als bancs, - i empreses especulatives- que estaven descapitalitzats. Semblava que totes aquestes mesures havien fet reflexionar als grans “pensadors” de la economia global, que el camí que portaven no duia a enlloc i que es tenia que posar el fre, i buscar una alternativa a aquest creixement sense fi.
Doncs no. Tot just han passat dos anys d’aquests esdeveniments apocalíptics i un cop que els governs occidentals han aportat dels seus eraris públics, -o sigui dels contribuents-, grans quantitats de diner fresc, les grans corporacions i bancs: “Sant tornem-hi”.
Wall Street i la City, tornen als pagaments milionaris al seus executius. La justificació es que sense salaris alts els banquers de Wall Street se’n anirien a La City i a l’inrevés.
No solament passa amb els nord-americans, que ja ens tenen acostumats a aquests disbarats, també la “vella” Europa pateix aquesta xacra de taurons. Així les autoritats financeres tant de Londres com de Paris pensen emprendre accions per posar límit a l’abús i sobre tot el greuge comparatiu que representen aquestes retribucions escandaloses, quant milers de treballadors son abocats a l’atur precisament per els pecats comesos per aquesta “pleyade” d’empresaris sense escrúpols. També Alemanya a posat el crit al cel davant tant gros despropòsit.
La última informació de tot aquest afer, ve de Londres, on lord Turner president del organisme regulador de la City de Londres, quelcom així, com la nostre CNMV, ha expressat el seu recolzament de gravar amb un fort impost a la banca, com una manera d’evitar el pagament de primes excessives en la indústria financera. També ha introduït noves normes que seran efectives a partir del proper mes de gener per las que s’exigirà distribuir les primes en el termini de tres anys en lloc de pagar-les en el acte. D’aquesta forma es podrà veure el resultat de la gestió dels “alts” executius.
Hom es molt pessimista davant de totes aquestes mesures, doncs la historia ens ha demostrat segle rere segle que el home es el únic animal que ensopega dues vegades en lla mateixa pedra. (Dues o tropecientas)

Sobre l’Islam

En pocs dies les pagines dels diaris s’han omplert de noticies sobre l’islam. I no bones precisament, al menys des de el punt de vista occidental i dins de lo que sembla ser la nostra lògica. Molts missatges s’han sentit de personatges d’una trajectòria intel•lectual fora de tota dubte, i me estic referint concretament a la desapareguda periodista italiana Oriana Fallaci, quan deia -des dels EE.UU.- , que el islam era una religió retrògrada. No se si li van muntar una “fatua”, però poc li va faltar.
Una de les noticies venia de Londres, una princesa de la Aràbia Saudí, -allà sembla ser que qui no es príncep, no es res-, va demanar asil polític, doncs tenia por que si tornava al seu país, seria comdemnada per adulteri i lapidada , tot per haver-se enamorat d’un britànic amb el qual tenia un fill. (S’ha de dir que al seu país estava casada amb un home gran ,però de bon llinatge). Tot això a obligat al govern de Gordon Brawn, a fer les gestions de l’asil polític amb la màxima discreció. Doncs encara que els hi repugna, les costums dels saudís, sobre tot per les dones, no volem embrutar les seves relacions comercials. Ja se sap que el petroli ,es el petroli. Aquesta política hipòcrita si que es repugnat.

Una altra noticia venia de Suïssa. Es tractava de la demanda de disculpes que el president suïs, demanava al coronel Gadafi de Líbia per haver detingut a un fill seu durant unes hores, a l’any 2008, per maltractar a dues de les seves criades en un hotel de Ginebra (?). Les relacions sembla ser que quedaren tocades. Però lo mes dramàtic es que aquest individu, que es diu Hannibal, ja fou detingut en el 2005, per colpejar a una dona en un hotel de París. Sembla que aquests sàtrepes musulmans, envien als seu fills carregats de petrodòlars, a “educar-los” al Occident infidel.

Ara anem a Malasia, un dels països musulmans amb mes quantitat de fidels d’aquesta religió. Una model serà fuetejada per beure cervesa. La noia, va ser enxampada “in fraganti” en una discoteca d’una població costera, per la policia de costums. Va ser comdemnada a una multa de 1.200 euros i a ser fuetejada sis vegades amb una vara de rota. Tot això per infringir la norma de veure alcohol. Consultat el Coran i segons un professor àrab lo que esta prohibit en el Coran es anar borratxo a la oració. Estem al segle XXI?

Per últim amb referiré a la estracanada que s’està portant a terme al Afganistan amb la comèdia de les eleccions a la presidència del paìs. On el titella posat per Bush, a la capçalera de l’Estat, l’ex col•laborador dels EE. UU, Hamid Karzai, no ha tingut cap empatx, amb pactar amb els vertaders amos del país els senyors de la guerra, i ha permès que el cultiu i tràfic d’opi -te dos germans traficants- es converteixi en el principal ingrés del país. També es un gran “defensor” de la dona, l’ultima llei que ha signat, -a instàncies dels talibans-, es la de no permetre que la dona surti de casa seva sense l’autorització del marit. Mentre tant Occident, enviant tropes i diners per pacificar un poble, on el cap d’estat es el primer taliban.

Noves experiènciess

Una nova faceta a encetat el “comunero, aquest estiu, doncs per voluntat dels follets -que, encara que no els veiem, existeixen -, vet ací que hem passat a formar part de l’elenc de personatges fantàstics d’un curt-metratge que s’està filmant a la comarca d’Osona, i que gira al voltant dels tradicionals cap-grossos. Per raons obvies no es poden donar mes detalls d’aquest esdeveniment, però si podem avançar, que son un conjunt d’històries fantasioses que tenen per fil conductor aquests entranyables personatges de la nostra cultura, i el personatge que encarna el comunero es el “alter ego” d’un ésser misteriós. També podem afegir que el nostre personatge te una vinculació especial amb un òrgan, d’una remota i llunyana església...

En propers spots, seguirem desvetllant detalls d’aquestes noves vivències.