Tornem-hi!

El proppassat 17 de juliol de 2008, escrivíem en aquest blog: “Crisi, desacceleració, o la bombolla a petat?”
En aquest escrit, volíem fer una valoració de l’actual crisi financera, que si ve en la majoria de països era produïda per la repercussió global de les nomenades “hipoteques escombraria”, que generades als EE UU s’escamparen per tot el mon fruit de la globalització, a Espanya entre d’altres factors hi incidia fonamentalment en el mon immobiliari i de la construcció, l’única locomotora que en el nostre país tirava de la economia. Tot s’ha de dir, per la miopia consentida tant dels diversos governs tant de dreta com d’esquerra- i de les seves oposicions en cada moment-.
Tant a uns com als altres, ja els hi anava bé.
Lo que a Espanya incidia fortament en el sector immobiliari, -i de retruc en els altres-en la resta del mon esdevenia una crisi, producte del excessiu endeutament de les economies, per les excessives perspectives de creixement desmesurat i sense control, l’excés de fabricació -sobre tot d’automòbils, també de vivendes-, les escandaloses retribucions dels executius de las grans corporacions, de la banca i les empreses especulatives que sense aportar riquesa productiva es dedicaven a un esgarrifós negoci d’acumular diners sense sentit.
Tota aquesta disbauxa va obligar a tots el governs occidentals a injectar fabuloses quantitats de diners als bancs, - i empreses especulatives- que estaven descapitalitzats. Semblava que totes aquestes mesures havien fet reflexionar als grans “pensadors” de la economia global, que el camí que portaven no duia a enlloc i que es tenia que posar el fre, i buscar una alternativa a aquest creixement sense fi.
Doncs no. Tot just han passat dos anys d’aquests esdeveniments apocalíptics i un cop que els governs occidentals han aportat dels seus eraris públics, -o sigui dels contribuents-, grans quantitats de diner fresc, les grans corporacions i bancs: “Sant tornem-hi”.
Wall Street i la City, tornen als pagaments milionaris al seus executius. La justificació es que sense salaris alts els banquers de Wall Street se’n anirien a La City i a l’inrevés.
No solament passa amb els nord-americans, que ja ens tenen acostumats a aquests disbarats, també la “vella” Europa pateix aquesta xacra de taurons. Així les autoritats financeres tant de Londres com de Paris pensen emprendre accions per posar límit a l’abús i sobre tot el greuge comparatiu que representen aquestes retribucions escandaloses, quant milers de treballadors son abocats a l’atur precisament per els pecats comesos per aquesta “pleyade” d’empresaris sense escrúpols. També Alemanya a posat el crit al cel davant tant gros despropòsit.
La última informació de tot aquest afer, ve de Londres, on lord Turner president del organisme regulador de la City de Londres, quelcom així, com la nostre CNMV, ha expressat el seu recolzament de gravar amb un fort impost a la banca, com una manera d’evitar el pagament de primes excessives en la indústria financera. També ha introduït noves normes que seran efectives a partir del proper mes de gener per las que s’exigirà distribuir les primes en el termini de tres anys en lloc de pagar-les en el acte. D’aquesta forma es podrà veure el resultat de la gestió dels “alts” executius.
Hom es molt pessimista davant de totes aquestes mesures, doncs la historia ens ha demostrat segle rere segle que el home es el únic animal que ensopega dues vegades en lla mateixa pedra. (Dues o tropecientas)