Una estranya crisi

Es la crisi mes estranya que recordo, en un grapat d’anys, ni el pla d’estabilització del senyor López Rodo, ho era tant. Lo que si sabem, es que hi havia una bombolla immobiliària, que tothom ho sospitava, però era mes còmode negar-ho i mirar cap un altra costat. També sabem que les grans entitats bancàries, cada trimestre o semestre publicaven els seus resultats, amb uns beneficis quasi escandalosos respecte l’anterior exercici. L’any 2007 la borsa s’enfilava cap amunt en un 40%. I els preus de l’habitatge pujaven cada mes. I tothom mirava cap un altra costat, i al dir tothom em refereixo al Govern i oposició, tant estatals com autonòmics. El banc d’Espanya i fins i tot des de fonts econòmiques estrangeres, admiraven la regulació de los nostres entitats financeres. Els grans bancs d’aquest país, fan desemborsament astronòmics per comprar altres entitats d’arreu del mon. Ibex sobrepassava els 15.000 punts...Ho sigui Alícia en el país de les meravelles.
Tot d’un cop es tanca l’aixeta del crèdit, i no es concedeixen ni hipoteques ni crèdits al consum. No es venen pisos, les empreses no tenen diners per treballar i s’han d’endeutar (?) per seguir funcionant, les immobiliàries van al concurs de creditors i els fabricants de cotxes desprès de vendre milers de cotxes de gamma alta (qui no te un 4x4), comencen amb els ERE’S, i gent al carrer.
El govern central injecta diner fresc als bancs (28 a tot l’Estat) perquè no en tenen(?)
Jo em pregunto , on han ficat els banquers els diners que deien que guanyaven? Que es que el necessiten per pagar el fabulosos dividends als accionistes i les escandaloses retribucions als seus executius? I els constructors, per que no baixen el preus dels pisos a cost o per sota del cost, encara que “perdin” diners i al menys tocaran cash. Jo ja no entenc res. Algú me ho explica?