Malbarata que es gerundi

L’obsessió dels nostres politics, es últimament, retallar la despesa per poder fer front a aquets temps de penúries i crisis. Una de les solucions es retallar sous de funcionaris, de treballadors de la sanitat i de la educació, i “simbòlicament” retallar-se els seus sous i/o pagues extres, i amb això tots contents.
Amb una mica de temps i de paciència, hom veu que hi ha altres maneres d’estalviar diners, solament es necessita voluntat per fer-ho i sentit comú.

Les Diputacions. No discutiré la seva necessitat, -encara que es podrien canviar aquestes institucions per una conselleria, a cada comunitat autònoma, amb un nombre reduït de funcionaris- .Ens estalviaríem un president, 51 diputats, i 46 assessors, el diputats a dedicació complerta -2 dies a la setmana a Barcelona-, amb els seus sous dietes i demès.
Aquestes xifres corresponen a la de la província de Barcelona. En tot el país ni han 55, entre forals, cabildos i consells insulars. A la xarxa si troben les retribucions, només es qüestió de anar multiplicant.

El Senat. Cambra de representació territorial, però sense competències territorials. Es la cambra Alta, però in-operativa, doncs totes les lleis que han de ser aprovades per les dues cambres, al cap i a la fi, si el Senat la tomba, quan torna al Congres, aquest l’aprova sense cap dificultat, per tant una Cambra sense sentit. Que es tindria que canviar la Constitució per abolir-la? Cap problema. En aquest país si volem canviem la Constitució amb 48 hores.
Estalvi : 263 senadors, amb sous, dietes, transports, telèfons, ordinadors, etc. etc. Mes tota la parafernàlia de funcionaris i burocràcia inútil. Agafin els sous bruts, i multipliquin per 14 i per quatre anys.

Expresidents. Sous vitalicis, oficines per no fer res, cotxes, escortes, funcionaris, etc. Cada vegada que plega un ex president de comunitat, o parlament, comença el malbaratament de recursos. Diuen que per donar-les-hi dignitat al càrrec que varen ostentar. Tot lo contrari, per dignitat -si en tinguessin,- hom renunciaria. Despesa inútil, si mes no.

Ministeris. Cultura, Sanitat, Educació, Habitatge. Tots traspassats a les comunitats autònomes o quasi. Per que serveixin en mans del govern central? Facin números de lo que representa mantenir quatre ministeris sense atribucions.

Ja no parlem de cotxes oficials, de pensions a ex ministres, alcaldies amb sous de ministres, empreses i organismes, sense sentit, plens de fum, i cementiri de morts polítics, informes, etc. etc. I no dic res de l’absurditat de moltes comunitats autònomes, moltes de les quals per no quedar-se fora les varem voler per no se menys que catalans i bascos, però això es una altra història.
Resumint, amb seny, i bona voluntat, estalviar, es pot i molt, i si els polítics no volen o no en saben, la ciutadania te una arma a les mans les ILP (iniciatives legislatives populars), si varen poder abolir la mal anomenada “fiesta nacional”, no podrem abolir, tanta superfluïtat? I no s’acabaria aquí l’estalvi si forgéssim una mica més, segur que trobaríem molts mes llocs on ficar-hi la tisora, senyors polítics. Encara que per vostès tot això no es mes que demagògia.