Una estranya crisi

Es la crisi mes estranya que recordo, en un grapat d’anys, ni el pla d’estabilització del senyor López Rodo, ho era tant. Lo que si sabem, es que hi havia una bombolla immobiliària, que tothom ho sospitava, però era mes còmode negar-ho i mirar cap un altra costat. També sabem que les grans entitats bancàries, cada trimestre o semestre publicaven els seus resultats, amb uns beneficis quasi escandalosos respecte l’anterior exercici. L’any 2007 la borsa s’enfilava cap amunt en un 40%. I els preus de l’habitatge pujaven cada mes. I tothom mirava cap un altra costat, i al dir tothom em refereixo al Govern i oposició, tant estatals com autonòmics. El banc d’Espanya i fins i tot des de fonts econòmiques estrangeres, admiraven la regulació de los nostres entitats financeres. Els grans bancs d’aquest país, fan desemborsament astronòmics per comprar altres entitats d’arreu del mon. Ibex sobrepassava els 15.000 punts...Ho sigui Alícia en el país de les meravelles.
Tot d’un cop es tanca l’aixeta del crèdit, i no es concedeixen ni hipoteques ni crèdits al consum. No es venen pisos, les empreses no tenen diners per treballar i s’han d’endeutar (?) per seguir funcionant, les immobiliàries van al concurs de creditors i els fabricants de cotxes desprès de vendre milers de cotxes de gamma alta (qui no te un 4x4), comencen amb els ERE’S, i gent al carrer.
El govern central injecta diner fresc als bancs (28 a tot l’Estat) perquè no en tenen(?)
Jo em pregunto , on han ficat els banquers els diners que deien que guanyaven? Que es que el necessiten per pagar el fabulosos dividends als accionistes i les escandaloses retribucions als seus executius? I els constructors, per que no baixen el preus dels pisos a cost o per sota del cost, encara que “perdin” diners i al menys tocaran cash. Jo ja no entenc res. Algú me ho explica?

Yes we can

Aquest era el lema, i molts creiem que podrà. Desprès de la nefasta presidència, del pitjor president dels EE UU des de la seva independencia, esperem que el nou mandatari de la superpotència no defraudi, als milions de demòcrates de tot el mon, que han posat les esperances en que d’una vegada i per sempre, aquella frase de que un altra mon es possible, que tantes i tantes vegades s`ha repetit, per fi sigui una realitat. Prou de unilateralisme, en un mon globalitzat. Tot i que la gran potencia te unes mancances que, la esfereïdora debacle econòmica, ens ha posat al descobert, molta gent ja sabia que era una potencia amb peus de fang. Milions d’americans sense assegurança medica, censura de premsa, fundamentalisme religiós, les mes prestigioses universitats si, però un desconeixement mes enllà de les seves costes i fronteres. La Amèrica profunda mes tancada que mai, consumisme desaforat, falta de respecte absolut del medi ambient, acumulacio de riquesa sense límit. Rics cada vegada mes rics i pobres cada vegada mes pobres. I molta ignorància. Això si que déu salvi a Amèrica.
Ara ve l’hora de la veritat. Àfrica - i un grapat més de pobles- aquesta desconeguda, plena de misèria, despotisme i caos, amb la seva expoliació constant per les grans multinacionals, te que ser una de les primeres prioritats. Israel i sobre tot el poderós lobby jueu nord-americà, es l’hora de que canvi de política. Palestina te que tenir un estat. Irak ha de recuperar la seva sobirania, fora tropes d’ocupació. Les relacions amb Aràbia Saudí tenen que revisar-se, s’han de buscar noves fons d’enèrgia, per no tenir que anar explotant països rics en matèries primes, a canvi de res. Fora bases americanes de la resta del mon. Fi de la indústria armamentistica. Si a la investigació tecnològica, -però no a expenses de fabricar mes armament-, no es creiem que gràcies a aquesta indústria s’ha aconsegueixen grans avenços. No vulguem colonitzar l’espai i descobrir altres móns si no saben arreglar el nostre.
Que es podria fer amb les immenses despeses que costen las bases arreu del mon, els innumerables conflictes bèl·lics en que estan immersors els EEUU, les quantioses inversions en armament, en la NASA, etc. etc.?
Creiem que un altra mon es possible, i com no es cansa de repetir Mayor Zaragoza, president de la Fundació Cultura dde p http://fund-culturadepaz.org/spa/03/2008/He_tenido_un_sueno.pdf hem de solucionar els conflictes amb la força de la paraula. Que som ingenus, si, si que ho som. Però repetim. SI, NOSALTRES PODEM.

La rodona de Vic (l’antiga església romànica)

A la ciutat de Vic fa quatre anys es va iniciar una polèmica, arran de la troballa , al bell mig de la plaça de la Catedral, dels restes d’una de les poques esglésies romàniques de planta rodona que existeixen a casa nostra. La polèmica consistia en esbrinar si convenia mantenir-les descobertes, - com fos- o be tapar-les, urbanitzar la plaça i col·locar un cercle en el paviment, per recordar on hi havia hagut l’església. En contra s’aixecaren veus autoritzades, entre elles la del llavors director general de Patrimoni de la Generalitat Francesc Tarrats, que digué que “hauran de ser conservades visibles i llegibles” (el 9 NOU 30-VII-2004)´i també de la arqueòloga de la UB Imma Ollich. Com ja s’ha vist va guanyar la tesis defensada per l’arquitecte municipal Albert Vilarrasa, doncs deia “ha de ser un espai d’us continuat i no es pot hipotecar i tapar-ne tots els accessos, [la plaça]. És impossible, donada la necessitat de mantenir-la oberta per el pas de vehicles”... afegia. Per contra oferia representar gràficament el que hi havia sota la plaça i explicar-ho en un cartell(?)
Actualment la plaça es solament de vianants, no hi ha circulació rodada.
Personalment també vaig pronunciar-me en contra de tapar-les, en una carta dirigida a aquest mitjà, i d’altres, on preguntava si es faria un altre disbarat a Vic, (l’un va ser enderrocar l’antic Museu Episcopal, per construir un nyap al costat del campanar romànic).
A Barcelona i a altres llocs he vist conservar en llocs públics, restes arqueològiques, en zones de pas de vianants, convenientment protegides amb vidres armats i fins i tot amb enllumenat. Per tant fora perfectament factible, haver optat per aquesta solució o semblant amb la tecnologia actual. Si no per a totes les restes, si al menys alguns trossos i ficar-hi el cartell documentant la troballa. Sota el punt de vista dels experts, hagués segut una actuació mes coherent, donada la importància del descobriment.
Ara llegeixo que la Biennal d’Arquitectura de l’Anoia, Bages, Berguedà i Osona, ha premiat aquesta actuació a la plaça de la Catedral, signada per l’arquitecte municipal. Curiosament el coautor de l’obra es un arquitecte, de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat.

Fotos: La primera es el estat de la plaça amb les runes de l'esglèsia, la segona correspon al estat actual. Les fotos foren publicades pel 9Nou

Publicat al 9Nou el 7-XI-2008